Però sobretot vaig veure la importància de que una pel·lícula no es roda en un lloc qualsevol, que aquest no ha sigut escollit a l'atzar, sinó que la idea del director a passat a diferents persones que, influïdes pel desig de l'anterior, busquen la localització que millor s'adapti a aquest.
El color també influeix molt en l'expressivitat que es vol transmetre a l'escena en concret. Un molt bon exemple és el que trobem a les dues fotografies del poble d'Espectro de la pel·lícula "Big Fish".
Com podem veure a la fotografia de l'esquerra, el poble es veu totalment despoblat i amb un ambient desolador i trist. Els seus colors són més aviat apagats i tristos, com per exemple el color marronós que predomina en tota la imatge. La fotografia de la dreta, en canvi, es veu un ambient festiu i de gresca , tot el contrari de l'altra. La seva gamma de colors és viva i predomina el color groc amb el taronja i el verd intens del terra.
Ara mateix m'acaba de venir una curiositat que últimament estan utilitzant a la industria del cinema. És el fet de crear un film totalment en blanc i negre però ressaltant en color aquelles coses, ja siguin objectes o parts del cos del personatge, que ens ajudin a cridar-nos l'atenció i poder relacionar-ho amb el personatge al qual pertany o pot identificar-se.
Com a exemple vull posar la pel·lícula "Sin city" de Frank Miller.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada