Portafolis?¿ ...

Una sessió la vam dedicar a resoldre dubtes sobre els nostres portafolis i la manera de presentació d'aquests.
Van mostrar-nos dues idees diferents del que és un portafolis, fent així que la nostra idea en ment comencés a córrer ja que més aviat fins el moment potser ni caminàvem.

Un consistia en agrupar tots els treballs i vivències viscudes a classe i ordenar-les per carpetes, fent així que cobrés un ordre estricte i a la vegada i fàcil distinció del que s'ha fet durant el curs i com s'ha pogut realitzar.
El segon va cridar-me molt més l'atenció ja que era un portafoli artístic. Consistia en un cistell ple de retalls de roba i peces de roba manual que prenien un significat quan la noia que el va realitzar t'explicava les seves vivències personals (família, vida, etc.) amb les viscudes a la classe. El que va sorprendre'm va ser l'originalitat del treball per part de la noia i la quantitat de relacions a la seva vida personal que va crear a través de l'aprenentatge que va adquirir a l'assignatura.


Però ara jo m’havia de fer la pregunta clau: com seria el meu portafoli?

Encara puc mirar més enllà...

A través de la pel·lícula de Wong Kar Wai "Deseando Amar" he pogut descobrir que no solament es poden els fer els plans convencionals (pla general, picat, contrapicat, primer pla, etc.), sinó que hem de deixar que la nostra imaginació voli i així poder crear unes imatges molt més interessants a la vista de l'espectador.

A dalt ... o a sota? ...

Pla General

Picat

















Contrapicat

Primer pla

Vitus!!

El següent treball que vam haver de fer va ser el visionat de dues pel·lícules (jo vaig escollir Vitus i Pequeña Miss Sunshine). A partir d'Aquí, en grups de quatre o 5 persones vam haver de crear un cinefòrum sobre la pel·lícula visionada (en aquest cas va ser Vitus) i plantejar una sèrie de preguntes relacionades amb el film. Un cop realitzades, cada integrant del grup havia de respondre. A més vam haver de fer la fitxa de la pel·lícula en qüestió.
Just després vam haver de visionar una altra pel·lícula, aquest cop individualment, i respondre a les preguntes del grup que la va veure en primer lloc al cinefòrum.

coloret per aquí i coloret per allà....

A partir del visionat de la pel·lícula "Big Fish" de Tim Burton, vaig comprendre que un film no és solament gravar i fer que els actors i actrius actuïn, és un treball molt elaborat (més del que he arribat a pensar) en el que intervenen des de el propi director, el productor, els diferents tècnics (so, imatge, escenografia, fotografia, etc.) i també totes les persones encarregades a fer allò visible de la pel·lícula (maquilladors, vestuari, muntatges, càmeres, micròfons, etc.)
Però sobretot vaig veure la importància de que una pel·lícula no es roda en un lloc qualsevol, que aquest no ha sigut escollit a l'atzar, sinó que la idea del director a passat a diferents persones que, influïdes pel desig de l'anterior, busquen la localització que millor s'adapti a aquest.

El color també influeix molt en l'expressivitat que es vol transmetre a l'escena en concret. Un molt bon exemple és el que trobem a les dues fotografies del poble d'Espectro de la pel·lícula "Big Fish".









Com podem veure a la fotografia de l'esquerra, el poble es veu totalment despoblat i amb un ambient desolador i trist. Els seus colors són més aviat apagats i tristos, com per exemple el color marronós que predomina en tota la imatge. La fotografia de la dreta, en canvi, es veu un ambient festiu i de gresca , tot el contrari de l'altra. La seva gamma de colors és viva i predomina el color groc amb el taronja i el verd intens del terra.

Ara mateix m'acaba de venir una curiositat que últimament estan utilitzant a la industria del cinema. És el fet de crear un film totalment en blanc i negre però ressaltant en color aquelles coses, ja siguin objectes o parts del cos del personatge, que ens ajudin a cridar-nos l'atenció i poder relacionar-ho amb el personatge al qual pertany o pot identificar-se.

Com a exemple vull posar la pel·lícula "Sin city" de Frank Miller.

Big Fish!!

El segon treball que vam haver de fer va ser el visionat de la pel·lícula de Tim Burton "Big Fish".

Vam haver de fer un breu comentari sobre la pel·lícula i com que encara tenia la idea del portafoli com a diari personal, doncs vaig redactar unes línies breus:

7/10/2008
A la meva segona sessió de Comunicació Audiovisual hem hagut de presentar un comentari breu sobre la pel·lícula Big Fish de Tim Burton. La vaig haver de veure pel meu comte perquè a la sessió anterior no vaig poder assistir-hi.

Gràcies al comentaris dels meus companys a classe he pogut descobrir que el món del cinema és tota una dimensió nova per a descobrir. Que cada director té la seva manera de treballar, i que Tim Burton és un dels més especials a l’hora de saber produir els seus films. Ell conté la idea, però no solament és produïda per ell mateix, sinó que depèn de guionistes, directors de fotografia i fins i tot d’escenògrafs per tal de que la pel·lícula es pugui donar a terme amb un bon resultat.

També he pogut descobrir que en un film els contrastos de colors, les visions de les diferents escenes i la música no són escollides sense un criteri concret. És tot el contrari. Tim Burton expressa les sensacions de l’escena a través dels colors i els contrastos que pot fixar en aquesta. Un exemple d’això és la part final, en la qual el fill explica com mort el seu pare, quan aquest està al llit de l’hospital. En un principi, l’habitació de l’hospital és freda i sense una felicitat altiva, per aquesta raó està composada per tons blavosos i grisencs per tal de ressaltar la seva dramatització. En canvi, quan representa que és la història explicada pel fill, els colors canvien a tons més altius i vistosos com el vermell o el taronja. La música també va relacionada amb la imatge que es veu a la pantalla, per això és relaxada i de caràcter distant quan és a l’habitació, i de cos més alegre i altiu quan els dos personatges van arribant al riu.

• El poble d’Espectro vist des de les dues visions de la pel·lícula: un poble amb vida i alegria (colors vius, gent, música alegre...), i com un poble totalment abandonat (buit, colors apagats, música trista...).

El portafoli

Vam haver de començar un portafoli on explicar el que estàvem aprenent i com ho estàvem fent.


Vaig començar a fer com una mena de diari però finalment m'he decantat a fer un blog.


Tot i així us exposo el poc que vaig arribar a fer:





23/09/2008
Avui ha sigut el meu primer dia de classe a la UAB. He pogut conèixer alguns dels meus companys i poder començar a incorporar-me a la meva nova vida d’estudiant universitari. Una de les assignatures d’avui ha estat Comunicació Audiovisual i d’Educació, on hem fet una activitat de presentacions de PowerPoint agrupant diverses fotos de persones diferents, fent així una relació i una continuïtat entre elles i el text escrit de les vinyetes.

Què i com ho he aprés?

Iniciació a la informàtica en MAC. He hagut de saber fer la presentació de PowerPoint: copiar fotos a l’ordinador, incorporar-les a la presentació fent-li les pertinents modificacions, etc.

Mitjà audiovisual (imatge) com a font d’aprenentatge. El fet d’incorporar imatges a la presentació, ha pogut mostrar el valor de la imatge com a bona font d’informació.

Relacions interpersonals. A través d’aquesta activitat he pogut relacionar-me amb els companys del meu grup, poder coneixe’ls a ells i a les seves vides, encara que una petita part d’aquesta.

Comunicació Audiovisual: l'assignatura

El meu primer dia de classe a la UAB va ser el dimarts 23 de setembre. Feia una setmana que ja havien començat les classes. En vaig tenir tres: informàtica, comunicació audiovisual i temes bàsics de ciències socials.

A comunicació vam haver de fer un power point amb les fotos que havíem de portar sobre les nostres vides (es feia en grupets de quatre persones). El meu grup vam ser en Joan, l'Arnau en Manel i jo, l'Alberto.

Primer de tot vam poder mostrar a la resta de companys del grup les fotos que cadascú va portar, i seguidament vam començar a muntar-ho.

Aquest és el resultat:

Arribo Tard!!

Arribo una setmana tard a la universitat.
No conec a ningú i no sé on hauré d'anar per fer les classes.
Començo bé aquest any, ee?!
Tot va començar el dimecres 10 de setembre i no s'ha acabat fins el dimarts 16 del mateix mes. Les classes començaven el 15. Jo volia anar-hi per tal de no perdre'm res de les assignatures i no haver de demanar apunts després, però als meus pares els hi feia por que marxés de casa durant tantes hores. L'estada a l'hotel indesitjable encara era massa recent.
I així va ser la meva primera setmana sent un sucret incontrolat: en un hospital ( a l'habitació 112 sinó recordo malament), en pijama tot el dia, amb dues vies obertes que cada cop que les recordo m'entren esgarrifances... lo millor van ser totes les visites que vaig rebre...els hi estic molt agraït a tots aquells que van venir a veurem.
A tots vosaltres,
GRÀCIES

passat, present i futur

Tinc la música com a passat, com a present,

i espero que continui acompanyat-me en el meu futur.

VISCA LA MÚSICA!!